Institut Valencià de la Musica

Generalitat Valenciana

Evento 

Título:
Orquestra Filharmònica de la Universitat de València Hilari Garcia, director
Cuándo:
25.06.2012 22.30 h
Dónde:
Centre del Carme - Valencia
Categoría:
Serenatas musicales en el claustro

Descripción

Orquestra Filharmònica de la Universitat de València
Hilari Garcia, director

25.06.2012
22:30 h
Centre del Carme; C/ Museu, 2, 46003 València.
Entrada gratuïta amb invitació que cal recollir a partir d'una hora abans del començament.


PROGRAMA

I


Estancia (suite), Op. 8a
Alberto Ginastera  (1916-1983)
I. Los trabajadores agrícolas
II. Danza del trigo
III. Los peones de hacienda
IV. Danza final (Malambo)

 

Ária (Bachianas brasileiras nº5), A389 Heitor Villalobos/Arr. John Krance (1887-1959) (1935-1989)

Huapango José Pablo Moncayo (1912-1958)


II

Sensemayá Silvestre Revueltas (1899-1940)

Margariteña Inocente Carreño (1919- )

Danzón nº 2 Arturo Márquez (1950- )


Orquestra Filharmònica de la Universitat de València
Hilari Garcia, director

Notes al programa:

Fa aproximadament un any l'Orquestra Filharmònica de la Universitat de València va subscriure un acord de col•laboració amb la JOCCA (Joven Orquesta y Coro de Centroamérica), amb la intenció de participar directament en un projecte similar al que s'ha dut a terme a Veneçuela, el famós "Sistema", i que tan bons resultats ha proporcionat. Comptat i debatut, la música es pot convertir en una eina de cooperació amb la voluntat de proporcionar una formació igualitària als infants i joves d'aquells països que els permeta ampliar els horitzons formatius, professionals i, fins i tot, socials. L'acord entre tots dos organismes implica un rendiment recíproc quant a les relacions entre els músics de les nostres orquestres, el préstec de materials, l'intercanvi formatiu, etc.
En definitiva, i com un element més d'aquest projecte de col•laboració, l'Orquestra Filharmònica de la Universitat de València ha preparat aquest concert dedicat íntegrament a la música dels grans compositors del segle XX d'Amèrica llatina. Un concert plantejat com un viatge de sud a nord, que va des de les músiques de la Pampa argentina fins als ritmes de Veracruz i d'altres territoris mexicans, ritmes, aquests últims, que seran estacions recurrents en aquest periple. En efecte, el concert s'enceta amb la suite Estancia, Op. 8a, del compositor argentí Alberto Ginastera (1916-1983). Les danses d'aquesta suite estan extretes del ballet homònim que es basa lliurement en l'epopeia nacional argentina Martín Fierro. El primer moviment, "Los trabajadores agrícolas", representa els gauchos rudes, caracteritzats amb un ritme agressiu i incessant, que comencen la seua jornada de treball. El segon moviment, "Danza del trigo", és un interludi més líric i sensual, amb una melodia de caràcter evocador. El tercer, "Los peones de hacienda", ens retorna als ritmes obsessius per a descriure de nou els gauchos. La dansa final, "Malambo", una mostra de l'exuberància musical i rítmica del folklore argentí, representa una competició de ball entre els gauchos.
El recorregut continua amb l'Ària de Bachianas Brasileiras nº 5 del compositor brasiler Heitor Villa-Lobos (1887-1959). Bachianas Brasileiras és un cicle de nou obres compostes entre 1930 i 1945 que tenen com a punt en comú la voluntat de fusionar l'estil i la manera de compondre del mestre barroc alemany Johann Sebastian Bach (1685-1759). Aquestes peces no tenen una plantilla instrumental fixa, cada una té una formació distinta: agrupacions de cambra, gran orquestra, etc. Els diferents moviments usen la terminologia musical barroca al costat del terme brasiler. En concret, en el concert escoltarem un arranjament per a cordes de l'Ària de Bachianas Brasileiras nº 5, la més famosa del cicle, i composta originalment per a soprano i un conjunt de 8 violoncels.
L'itinerari de la primera part finalitza amb el conegut Huapango del compositor mexicà José Pablo Moncayo (1912-1958). Tot i que el huapango és un gènere musical mexicà, aquesta obra és en realitat un arranjament per a orquestra de tres sones procedents de la rica tradició musical de l'estat de Veracruz: el Siquisiri, el Balajú i el Gavilancito. La popularitat del Huapango de Moncayo l'ha portat a ser considerat el segon himne nacional de Mèxic. Es tracta d'una peça colorista, creada i orquestrada a partir de diverses tradicions musicals: l'impressionisme francés, els ballets de Stravinski, el mexicanisme de Revueltas i els folklores de Veracruz i d'Àfrica.
D'altra banda, el viatge de la segona part del concert comença on ens havíem quedat, això és, a Mèxic, amb la interpretació de Sensemayá, un poema simfònic del cèlebre compositor mexicà Silvestre Revueltas (1899-1940). Aquesta obra, que està basada en el poema homònim del poeta cubà Nicolás Guillén, fou acabada de compondre en 1938 per a conjunt instrumental i posteriorment el mateix Revueltas en va fer l'orquestració amb la qual és coneguda arreu del món. Amb Sensemayá, Revueltas va assolir un dels punts més alts de la seua producció musical, amb una partitura complexa des del punt de vista rítmic i plena de textures aspres i directes.
Tot seguit ens desplacem a Veneçuela, país d'Inocente Carreño (1919- ), de qui escoltarem l'obra Margariteña, una de les seues composicions més difoses gràcies a les orquestres que integren el Sistema d'orquestres infantils i juvenils veneçolanes. Amb aquesta partitura Carreño, autor de conegudes cançons de tall popular, pretén retre homenatge a la seua terra natal, Porlamar, a l'illa Margarita, de la qual arreplega els ritmes i els càntics tradicionals.
Finalment, tornem de nou a Mèxic, d'on és originari Arturo Márquez (1950-). D'aquest compositor interpretarem el popular i ja cèlebre Danzón nº 2, famós sobretot per la difusió feta pel director veneçolà Gustavo Dudamel i l'Orquestra Simón Bolívar. Aquesta obra fou un encàrrec de la Universitat Nacional de Mèxic i fou estrenada en 1994 per l'Orquestra Filharmònica d'aquesta universitat. Aquesta peça arreplega la tradició rítmica de l'estil de dansa anomenat danzón, originari de Cuba i que va arrelar amb força en el folklore de l'estat mexicà de Veracruz.

 

ORQUESTRA FILHARMÒNICA DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
L'Orquestra Filharmònica de la Universitat de València fou creada l'any 1995, amb una plantilla de 80 joves alumnes, majoritàriament universitaris; l'edat mitjana dels seus integrants és de 20 anys i la seua finalitat és donar una formació d'alta qualitat en interpretació orquestral, amb professorat especialitzat per a cadascuna de les famílies instrumentals. Des de la seua creació fins a 2010 va estar dirigida per Cristóbal Soler i des de 2011 el seu Director Titular és Hilari García Gázquez.
A més, cal destacar que la seua activitat es realitza de manera estable amb dos assaigs setmanals al llarg de tot l'any acadèmic, cosa que li permet abordar amb solvència un repertori de gran dificultat i projecció. Entre les obres més destacades que l'orquestra ha interpretat fins ara cal destacar: Éclairs sur l'au-delà de Messiaen, Háry János de Kodály, Petrouchka i L'Oiseau de feu de Stravinsky, El sombrero de tres picos, de Falla, Simfonia núm. 9 de Dvorák, Tableaux d'une exposition de Mussorgski, Daphnis et Chloé de Ravel, The Planets de Holst, Scheherezade de Rimski-Korsakov, Messa da Requiem de Verdi, etc. Messa da Requiem de G. Verdi, etc.
L'Orquestra Filharmònica de la Universitat de València ha realitzat nombrosos concerts en diferents auditoris, entre els quals destaquem el Palau de la Música de València, l'Auditori de Saragossa, el Palau de les Arts Reina Sofia de València, l'Auditori de Barcelona, , l'Austria Center Vienna, etc.
L'any 1997 va participar en diversos festivals internacionals, entre els quals cal destacar el FIMU (Festival Internacional de Música Universitària) que va tenir lloc a Belfort (França). Pel juliol de 1998 va participar en la XXVII edició del Concurs Internacional de Joves Orquestres realitzat a Viena (Àustria), on va obtenir el primer premi en la categoria d'orquestres simfòniques. Per l'abril de 2002 va fer una gira per Àustria i Eslovènia i va actuar, entre altres llocs, a l'auditori del prestigiós Mozarteum de Salzburg.
Les seues activitats es realitzen amb el patrocini del Patronat d'Activitats Musicals de la Fundació General de la Universitat de València i el Santander.

 

HILARI GARCIA, director
Naix a la Pobla Llarga en 1975. Compagina els estudis musicals de viola i piano amb els estudis de Filologia a la Universitat de València, on es llicencia amb premi extraordinari. Posteriorment ingressa, per oposició, en el cos de professors d'ensenyament secundari i batxillerat en l'especialitat de Llengua i literatura, cosa que el condueix, poc després, a treballar com a tècnic lingüístic en la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana.
Prossegueix la seua dedicació musical en el camp de la composició amb els professors Javier Costa, César Cano i Emilio Calandín, i assisteix a diferents cursos relacionats amb aquesta disciplina impartits per Marian Didu i Rainer Bischof. Té compostes i editades obres per a cor i distintes formacions instrumentals, i ha guanyat diversos premis de composició de música coral com el "Matilde Salvador" o el "Ciutat de Reus".
Inicia les seues activitats com a director d'orquestra amb el mestre Cristóbal Soler i l'Orquestra Filharmònica de la Universitat de València. Posteriorment obté el títol superior de Direcció d'orquestra, també amb premi extraordinari, al Conservatori Superior de Música "Joaquín Rodrigo", on estudia amb els mestres Manuel Galduf i Eduardo Cifre.
Entre els anys 2008 i 2009 amplia la seua formació musical a l'Haute École de Musique de Ginebra (Suïssa) i al seu Centre de Musique Ancienne (CMA). Durant la seua estada a Ginebra treballa amb els mestres Celso Antunes (Direcció de cor), Laurent Gay (Direcció d'orquestra), Nicolas Bacri (Composició i Orquestració) i Leonardo García Alarcón (Música antiga i barroca), alhora que assisteix a diferents classes magistrals de mestres prestigiosos com Simon Rattle, Jorma Panula, Marek Janovski o Charles Dutoit.
Ha sigut director assistent de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana (JOGV) i de l'Orquestra Filharmònica de la Universitat de València (OFUV) i ha dirigit diverses orquestres nacionals i internacionals com l'Orquestra Simfònica del Teatre Chapí de Villena, l'Orquesta Sinfónica de Albacete (OSA), l'Orquesta de Córdoba, l'Orquesta Filarmónica de la Universidad Nacional de México (OFUNAM), la Symphony Orchestra RWCMD de Cardiff (Regne Unit), l'Orchestre Symphonique HEM Genève (Suïssa) i, recentment, la Palestine Youth Orchestra (PYO) i la Jove Orquestra Nacional d'Espanya (JONDE).
A hores d'ara pertany, també per oposició, al cos de professors de música i arts escèniques, en l'especialitat d'Orquestra i, des de 2011, és director titular de l'Orquestra Filharmònica de la Universitat de València.

 

 

Lugar

Lugar:
Centre del Carme   -   Sitio Web
Calle:
Museo, 2
CP:
46003
Ciudad:
Valencia

Descripción

Dirección: C/ Museo, 2 46003 Valencia (Valencia)
Horario: Lunes cerrado. De Martes a Domingo de 10:00h a 20:00h
Centralita: 963152024
Web: http://www.consorciomuseos.es
Servicios:
Accesos:
Lineas emt:
Lineas Metro:
Comentarios:
El Centre del Carme es un antiguo convento que junto a la iglesia del Carmen de Valencia conforman un particular conjunto arquitectónico de gran complejidad, debido a las numerosas reformas sufridas desde su fundación en 1281. A la lógica dinámica de reformas operada en un monasterio a lo largo de varias centurias deben unirse las transformaciones subsiguientes a la Desamortización para cambiar su funcionalidad como Museo y Academia de San Carlos, y posteriormente Escuela de Bellas Artes y Escuela de Artes y Oficios Artísticos hasta 1986.Tras la necesaria rehabilitación de parte del antiguo convento, realizada desde 1989, es en la actualidad un centro multidisciplinar que acoge distintas manifestaciones artísticas y también sede del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana. El Carmen, edificio singular que, además de constituir uno de los escasísimos conjuntos monacales completos con elementos de fundación medieval que subsisten en tierras valencianas, es sobre todo un perfecto muestrario de la historia de la arquitectura en Valencia. En este sentido, son de destacar importantes puntos de referencia arquitectónica: el refectorio, la sala capitular, el dormitorio y el claustro gótico como elementos medievales datados en los siglos XIV y XV; el claustro renacentista del siglo XVI; obras académicas del siglo XVIII como la fachada de la calle Museo, de José Gascó, y finalmente las salas museísticas de principios del siglo XX de Luis Ferreres y Javier Goerlich.

 

 

Nota legal - © Copyright 2014. CulturArts - Generalitat Valenciana.