Institut Valencià de la Musica

Generalitat Valenciana

Imprimeix

Esdeveniment 

Títol:
Orquestra Filharmònica de la Universitat de València. Secció de Cambra Hilari Garcia, director
Quan:
28.06.2012 22.30 h
On:
Centre del Carme - Valencia
Categoria:
Serenatas musicales en el claustro

Descripció

Orquestra Filharmònica de la Universitat de València. Secció de Cambra
Hilari Garcia, director

dijous, 28 de juny de 2012
22:30 h
Centre del Carme; C/ Museu, 2, 46003 València.
Entrada gratuïta amb invitació que cal recollir a partir d'una hora abans del començament.

 

PROGRAMA
I

Concert per a arpa i orquestra en sib major
op. 4, núm. 6 Georg Friedrich Händel
(1685-1759)
I Andante allegro
II Larghetto
III Allegro moderato

Onofre Casades, arpa

Simple symphony, op. 4 Benjamin Britten
(1913-1976)
I Boisterous bourrée
II Playful pizzicato
III Sentimental Saraband
IV Frolicsome Finale


II

Petite symphonie, op. 216 Charles Gounod
(1818-1893)
I Adagio et Allegretto
II Andante cantabile
III Scherzo
IV Finale


The Gadfly, Op. 97a Dmitri Xostakóvitx
(1906-1975)
I Preludi
II Contradansa
III Romança
IV Galop


Orquestra Filharmònica de la Universitat de València. Secció de Cambra
Hilari Garcia, director

NOTES AL PROGRAMA
El programa d'aquest concert té com a característica principal l'encadenament de diverses seqüències temàtiques que s'entrellacen amb solució de continuïtat, de manera que es crea una conducció musical gradual que ens transporta per un repertori eclèctic quant a èpoques i estils. Aquest cabdell comença a desfilar-se amb un gran exponent del Barroc musical britànic, malgrat el seu origen alemany, això és, Georg Friedrich Händel (1685-1759). Autor d'una ingent producció, en la qual destaquen els oratoris i les òperes, també fou un prolífic compositor de concerti grossi i de concerts per a solista. En concret, alguns d'aquests concerts estaven destinats a ser interpretats curiosament durant els intervals dels seus oratoris i de les seues òperes. Com que el temps de què disposava per a compondre'ls era poc, sovint utilitzava material d'algunes de les seus obres més primerenques per a elaborar-los. L'elegància formal i la bellesa melòdica d'aquests concerts les trobem reflectides en el Concert per a arpa i orquestra en si bemoll major (el número 4 de l'opus 4), que presenta l'estructura en tres moviments (ràpid-lent-ràpid) prototípica del concert barroc i, a més, recull les característiques melòdiques i harmòniques, així com la interacció entre el solista i l'orquestra, representatives de l'estil de Händel.
D'altra banda, val a dir que la historiografia musical anglesa considera Händel un dels compositors més cèlebres i rellevants del Barroc, juntament amb Purcell. Tanmateix, així com altres cultures tingueren grans compositors clàssics i romàntics, la música britànica no comptarà amb una altra figura il•lustre fins ben entrat el segle XX. En efecte, els musicòlegs consideren Benjamin Britten (1913-1976) el gran compositor anglés de la centúria anterior, que trenca amb els quasi dos-cents anys d'orfandat de figures eminents en la música britànica. Pel que fa al seu opus 4, això és, la cèlebre Simple symphony, cal assenyalar que es tracta d'una obra de joventut, per a orquestra de corda, en la qual, a l'igual que feia Händel en els seus concerts per a solista, Britten usa temes i melodies que va compondre per a piano quan era un adolescent. L'obra, estructurada en quatre moviments com les simfonies tradicionals, fou estrenada en 1934 i el compositor la va dedicar a la seua professora de viola Audrey Alston (Mrs. Lincolne Sutton).
La segona part s'enceta com s'acaba l'anterior, és a dir, amb una simfonia en format reduït. En aquest cas, però, canviem de compositor, d'època i de formació. Comptat i debatut, la Petite symphonie, op. 216, fou escrita en 1885 pel compositor romàntic francés Charles Gounoud (1818-1893), famós sobretot per la seua producció operística i la seua música d'escena. La Petita simfonia està composta per a nou instruments de vent, s'organitza d'acord amb l'ordre dels moviments de les "grans" simfonies clàssiques i està dedicada al flautista Paul Taffanel.
Com a final d'aquesta cursa de relleus, pren el testimoni Dmitri Xostakóvitx (1906-1975), compositor que ha esdevingut un dels pilars fonamentals de la música del segle passat, no només pel fet de ser un simfonista ingent o per la seua exquisida música de cambra, sinó també per la seua prolífica incursió en l'àmbit de la música per al cinema. The Gadfly, en particular, és la banda sonora de la pel•lícula homònima estrenada en 1955, que desenvolupa una història romàntica basada en una novel•la de l'escriptor Ethel Voynich. Aquesta narració va des del patriotisme fins al romanticisme passant també per la tragèdia, cosa que reflecteix magistralment Xòstakovitx en la música de la pel•lícula. Algunes de les peces d'aquesta banda sonora han esdevingut molt populars, en especial la "Romança" amb el seu bell solo de violí.

 

ONOFRE CASADES LAPIEDRA, arpa
Naix a Quart de Poblet el 1993.
Comença els estudis elementals d'arpa amb la professora M. Elena Arana, que continua amb la professora Ana Martínez Cano, amb la qual acaba l'ensenyament professional al CPM de València el 2010, tot assolint el premi professional.
El mateix any és seleccionat pel CPM de València per participar en el Cicle de Joves Intèrprets al Palau de la Música de València.
Participa regularment en cursos de perfeccionament a Saragossa amb els arpistes Gabriella Dall'Olio, Park Sticney, Fabrice Pierre i M. Pierre Langlamet. Ha participat en el I Curs Internacional d'Arpa de Figueres amb les arpistes Abigail Prat, Gabriella Dall'Olio i Gloria M. Martínez, i en la 54a Acadèmia Internacional d'Estiu de Niça amb l'arpista Emmanuel Ceysson.
En el concurs Arpaplus per a estudiants d'arpa aconsegueix el primer premi en la seua categoria (2n de GM) el 2007, i també el premi especial "Victor Salvi" i el primer premi el 2011 (6è EEPP).
Guanya el primer premi en la seua categoria (fins a 18 anys) en el II Concurs Internacional "Suoni d'arpa" de Salsomaggiore de Terme (Itàlia) en l'edició de 2012.
Col•labora, tant en conjunt com solista, amb diverses societats musicals de la Comunitat Valenciana.
És membre titular de la JOSC (Jove Orquestra Simfònica de Castelló), de l'OFUV (Orquestra Filharmònica de la Universitat de València) i de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana (JOGV).
Actualment estudia amb la professora Gloria M. Martínez al Conservatori Superior de Música d'Aragó (CSMA).


ORQUESTRA FILHARMÒNICA DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SECCIÓ DE CAMBRA
Fou creada l'any 1995, amb una plantilla de 80 joves alumnes, majoritàriament universitaris; l'edat mitjana dels seus integrants és de 20 anys i la seua finalitat és donar una formació d'alta qualitat en interpretació orquestral, amb professorat especialitzat per a cadascuna de les famílies instrumentals. Des de la seua creació fins a 2010 va estar dirigida per Cristóbal Soler i des de 2011 el seu Director Titular és Hilari García Gázquez.
A més, cal destacar que la seua activitat es realitza de manera estable amb dos assaigs setmanals al llarg de tot l'any acadèmic, cosa que li permet abordar amb solvència un repertori de gran dificultat i projecció. Entre les obres més destacades que l'orquestra ha interpretat fins ara cal destacar: Éclairs sur l'au-delà de Messiaen, Háry János de Kodály, Petrouchka i L'Oiseau de feu de Stravinsky, El sombrero de tres picos, de Falla, Simfonia núm. 9 de Dvorák, Tableaux d'une exposition de Mussorgski, Daphnis et Chloé de Ravel, The Planets de Holst, Scheherezade de Rimski-Korsakov, Messa da Requiem de Verdi, etc. Messa da Requiem de G. Verdi, etc.
L'Orquestra Filharmònica de la Universitat de València ha realitzat nombrosos concerts en diferents auditoris, entre els quals destaquem el Palau de la Música de València, l'Auditori de Saragossa, el Palau de les Arts Reina Sofia de València, l'Auditori de Barcelona, , l'Austria Center Vienna, etc.
L'any 1997 va participar en diversos festivals internacionals, entre els quals cal destacar el FIMU (Festival Internacional de Música Universitària) que va tenir lloc a Belfort (França). Pel juliol de 1998 va participar en la XXVII edició del Concurs Internacional de Joves Orquestres realitzat a Viena (Àustria), on va obtenir el primer premi en la categoria d'orquestres simfòniques. Per l'abril de 2002 va fer una gira per Àustria i Eslovènia i va actuar, entre altres llocs, a l'auditori del prestigiós Mozarteum de Salzburg.
Les seues activitats es realitzen amb el patrocini del Patronat d'Activitats Musicals de la Fundació General de la Universitat de València i el Santander.

 

HILARI GARCIA, director
Naix a la Pobla Llarga en 1975. Compagina els estudis musicals de viola i piano amb els estudis de Filologia a la Universitat de València, on es llicencia amb premi extraordinari. Posteriorment ingressa, per oposició, en el cos de professors d'ensenyament secundari i batxillerat en l'especialitat de Llengua i literatura, cosa que el condueix, poc després, a treballar com a tècnic lingüístic en la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana.
Prossegueix la seua dedicació musical en el camp de la composició amb els professors Javier Costa, César Cano i Emilio Calandín, i assisteix a diferents cursos relacionats amb aquesta disciplina impartits per Marian Didu i Rainer Bischof. Té compostes i editades obres per a cor i distintes formacions instrumentals, i ha guanyat diversos premis de composició de música coral com el "Matilde Salvador" o el "Ciutat de Reus".
Inicia les seues activitats com a director d'orquestra amb el mestre Cristóbal Soler i l'Orquestra Filharmònica de la Universitat de València. Posteriorment obté el títol superior de Direcció d'orquestra, també amb premi extraordinari, al Conservatori Superior de Música "Joaquín Rodrigo", on estudia amb els mestres Manuel Galduf i Eduardo Cifre.
Entre els anys 2008 i 2009 amplia la seua formació musical a l'Haute École de Musique de Ginebra (Suïssa) i al seu Centre de Musique Ancienne (CMA). Durant la seua estada a Ginebra treballa amb els mestres Celso Antunes (Direcció de cor), Laurent Gay (Direcció d'orquestra), Nicolas Bacri (Composició i Orquestració) i Leonardo García Alarcón (Música antiga i barroca), alhora que assisteix a diferents classes magistrals de mestres prestigiosos com Simon Rattle, Jorma Panula, Marek Janovski o Charles Dutoit.
Ha sigut director assistent de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana (JOGV) i de l'Orquestra Filharmònica de la Universitat de València (OFUV) i ha dirigit diverses orquestres nacionals i internacionals com l'Orquestra Simfònica del Teatre Chapí de Villena, l'Orquesta Sinfónica de Albacete (OSA), l'Orquesta de Córdoba, l'Orquesta Filarmónica de la Universidad Nacional de México (OFUNAM), la Symphony Orchestra RWCMD de Cardiff (Regne Unit), l'Orchestre Symphonique HEM Genève (Suïssa) i, recentment, la Palestine Youth Orchestra (PYO) i la Jove Orquestra Nacional d'Espanya (JONDE).
A hores d'ara pertany, també per oposició, al cos de professors de música i arts escèniques, en l'especialitat d'Orquestra i, des de 2011, és director titular de l'Orquestra Filharmònica de la Universitat de València.

 

 

Lloc

Lloc:
Centre del Carme   -   Lloc web
Carrer:
Museo, 2
CP:
46003
Població:
Valencia

Descripció

Dirección: C/ Museo, 2 46003 Valencia (Valencia)
Horario: Lunes cerrado. De Martes a Domingo de 10:00h a 20:00h
Centralita: 963152024
Web: http://www.consorciomuseos.es
Servicios:
Accesos:
Lineas emt:
Lineas Metro:
Comentarios:
El Centre del Carme es un antiguo convento que junto a la iglesia del Carmen de Valencia conforman un particular conjunto arquitectónico de gran complejidad, debido a las numerosas reformas sufridas desde su fundación en 1281. A la lógica dinámica de reformas operada en un monasterio a lo largo de varias centurias deben unirse las transformaciones subsiguientes a la Desamortización para cambiar su funcionalidad como Museo y Academia de San Carlos, y posteriormente Escuela de Bellas Artes y Escuela de Artes y Oficios Artísticos hasta 1986.Tras la necesaria rehabilitación de parte del antiguo convento, realizada desde 1989, es en la actualidad un centro multidisciplinar que acoge distintas manifestaciones artísticas y también sede del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana. El Carmen, edificio singular que, además de constituir uno de los escasísimos conjuntos monacales completos con elementos de fundación medieval que subsisten en tierras valencianas, es sobre todo un perfecto muestrario de la historia de la arquitectura en Valencia. En este sentido, son de destacar importantes puntos de referencia arquitectónica: el refectorio, la sala capitular, el dormitorio y el claustro gótico como elementos medievales datados en los siglos XIV y XV; el claustro renacentista del siglo XVI; obras académicas del siglo XVIII como la fachada de la calle Museo, de José Gascó, y finalmente las salas museísticas de principios del siglo XX de Luis Ferreres y Javier Goerlich.

 

 

Nota legal - © Copyright 2014. CulturArts - Generalitat Valenciana.