Evento 

Título:
Capriccio Stravagante / Skip Sempé, clavecí i direccióObres de Cara, Selma y Salaverde, Ortiz i Bach
Cuándo:
11.08.2017 22.30 h
Dónde:
Patio de armas del Castillo del Papa Luna - Peníscola
Categoría:
Festival Internacional de Música Antigua y Barroca de Peñíscola

Descripción

Capriccio Stravagante
Skip Sempé, clavecí i direcció
Obres de Cara, Selma y Salaverde, Ortiz, Caccini, Marais i Bach

 


Capriccio Stravagante trio
Julien Martin, flauta
Josh Cheatham, viola da gamba
Skip Sempé, clavecí

 

I
Marchetto Cara (1470-1525) Cantai mentre il core

Bartolomeo de Selma y Salaverde (fl.1638) Canzona a 2, soprano e basso

Diego Ortiz (1510 - 1570) Recercada quarta

Giulio Caccini (circa 1550-1618) Odi Euterpe

Bartolomeo de Selma y Salaverde Vestiva I colli

Diego Ortiz O felici occhi miei

Cipriano de Rore (1516-1565) Ben qui si mostra'l ciel
Girolamo dalla Casa (-1601)

Pierre Sandrin (1490 - 1561)/D. Ortiz Doulce mémoire

Cipriano de Rore (1515/16 - 1565) Ancor che co'l partire
Giovanni Battista Spadi (1609)

Diego Ortiz Recercada segunda

II
Marin Marais (1656-1728) Suite de Pièces de violes (Livre V)
Prélude - Allemande - Gigue La Pagode - Sarabande - Chaconne

III
Johann Sebastian Bach (1685-1750) Sonata en Fa, BWV 1035
Adagio ma non tanto - Allegro - Siciliano - Allegro assai

 


Capriccio Stravagante
Capriccio Stravagante és reconegut mundialment per les seues memorables interpretacions de música renaixentista i barroca.
Skip Sempé va fundar Capriccio Stravagante en 1986, sent el primer grup francès distingit internacionalment en la interpretació de música de cambra dedicat bàsicament a música dels segles XVII i XVIII. És un ensemble molt flexible que ofereix concerts des del format mínim de tres intèrprets fins a projectes de major envergadura, incorporant també l'Orquestra del Renaixement Capriccio Stravagante i Capriccio Stravagante Les 24 Violons.
Des dels seus orígens els músics que formen Capriccio Stravagante han desenvolupat un treball molt exigent tant individualment com col·lectivament, desenvolupant una llibertat en l'expressió il·limitada, un espectacular i potent sonoritat així com l'excel·lència vocal. L'èxit resideix en la selecció dels millors intèrprets per a cada programa que fa el mateix Skip Sempé.
Tant les actuacions en directe com l'edició discogràfica de Capriccio Stravagante i Skip Sempé han comptat des dels seus inicis amb espectaculars crítiques i elogis a nivell mundial.
Els premis atorgats als enregistraments de Capriccio Stravagante han fet que l'ensemble siga reconegut com un dels grups de referència en la interpretació de les música del renaixement i barroc de les últimes dècades.

Skip Sempé
Virtuós clavecinista a més de director i fundador de Capriccio Stravagante és una de les personalitats més prestigioses en el món de la música renaixentista i barroca. Va créixer a Nova Orleans, va estudiar música, musicologia, organologia i història de l'art en l'Oberlin Conservatory completant la seua formació amb Gustav Leondhart a Amsterdam. El seu inconfusible estil com a clavecinista, la seua musicalitat i el seu do de la interpretació han sigut àmpliament reconeguts així com la seua exòtica, multidimensional i inflexible personalitat musical. Sempé va continuar a Europa embarcat en la seua pionera reconsideració de la interpretació de la música entre 1500 i 1750, tant de la coneguda com de la més oblidada.
Sempé s'ha centrat com a solista en el desenvolupament d'un excel·lent sentit del tacte idiomàtic del clavecí i una finíssima afinació per a aconseguir la variació en la sonoritat de l'instrument. Ha tocat i gravat amb els clavecins més prestigiosos del món, construïts per Ruckers, Skowroneck, Kennedy i Sidey. Skip Sempé és particularment conegut per les seues interpretacions de compositors francesos com Chambonnières, d'Anglebert, Forqueray, Louis i François Couperin i Rameau, per les seues atrevides i innovadores versions sobre Bach i Scarlatti i per les seues interpretacions amb virginal de Byrd i els seus contemporanis. Ha oferit concerts des de Seattle a Tòquio, incloent recitals en Festivals de la Roque d'Antheron i Urbino, concerts per al Cleveland Museum of Art i el Chateau de Versailles, impartint master classes en el Leipzig Bach Festival, el Berkeley Early Music Festival, Stanford University, Mc Gill University i la Universitat de Mont-real. Ofereix també concert per a dos i tres clavecins amb Olivier Fortin i Pierre Hantaï. És col·laborador habitual del Centre de Musique de Versalles.


Notes al programa
Capriccio Stravagante ha reunit des de la seua fundació músics, el virtuosisme dels quals i la seua musicalitat, són els més adequats per a la música de cambra. El present programa destaca tres facetes diferents de les especialitats del Trio Capriccio Stravagante. La primera part demostra el poder de la rica tradició de la «disminució» en el Renaixement, quan la majoria dels instruments que ara considerem barrocs -com la flauta i la viola da gamba- estaven plenament desenvolupats. Aquests nous instruments es van convertir en una font de rica invenció musical. Els compositors i els músics van explorar les possibilitats de l'escriptura per a tocar aquests nous instruments amb les variacions de la disminució i de la variació així com amb les fantasies, el ricercare, i altres formes musicals novament creades.

Les dues parts següents demostren l'apogeu de l'escriptura per a la viola da gamba i flauta. Marin Marais (ca.1656-1728) va estudiar amb Michel-Richard de Lalande i Sainte-Colombe abans d'unir-se a l'Académie Royale en la dècada de 1670. Va participar en l'estrena d'Atys de Lully; Lully li va permetre convertir-se en membre de la música de cambra del rei en 1679. Entre 1686 i 1725, Marais va publicar cinc volums de pièces de viole que contenien un total de 39 suites o 596 peces individuals, sense incloure la seua música instrumental inèdita. Marais va romandre insuperable com a gambista fins a Antoine Forqueray (1671-1745). Les peces d'aquest programa provenen de l'últim llibre de pièces de viole de Marais, publicat en 1725, només tres anys abans de la seua mort.

El programa compta amb una altra obra mestra de l'Alt Barroc: la sonata de Johann Sebastian Bach per a flauta i baix continu, BWV 1035. Bach probablement va compondre la peça durant una visita a Berlín, on el seu fill Carl Philipp Emanuel s'havia convertit recentment en clavecinista del futur Frederic el Gran. Va dedicar l'obra al valet del príncep hereu, Michael Gabriel Fredersdorf, qui, com Frederic, era flautista.
Aquesta sonata està fortament influenciada per la música francesa i italiana de principis del segle XVIII, característica de gran part de les obres instrumentals de Bach escrites durant els seus anys de Leipzig, quan va escriure per al Collegium Musicum i va actuar en el Cafè Zimmermann compaginant-ho amb els seus deures de cantor i director musical de la Thomaskirche.

Lugar

Lugar:
Patio de armas del Castillo del Papa Luna
Ciudad:
Peníscola
Estado / Provincia:
Castelló

Descripción

Lo siento, no hay una descripción disponible

 

 

Nota legal - © Copyright 2014. CulturArts - Generalitat Valenciana.